A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar

Aquesta és la crònica d’una passió portada al límit: la que va viure la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart pel poeta anglès George Barker, un home casat del qual ella es va enamorar a través dels seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir-hi una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i en mare de tres fills seus. Amb un llenguatge prodigiós, ple d’imatges tan originals com trasbalsadores, la novel·la narra el seu enamorament addictiu per Barker, amb qui estableix una relació que esdevé quasi una experiència mística. Escrita als anys quaranta, l’obra de Smart és també el retrat d’una època marcada per la intransigència i el puritanisme, que contribueixen a precipitar el seu amor al fracàs.